HISTÒRIA DE LA COL·LECCIÓ

La col·lecció de vidre del museu Bac de Roda, es l'antiga col·lecció de vidre Àngel Masmitjà Colomer i la segona col·lecció privada més important d'Espanya, darrera de la col·lecció Mateu del castell de Peralada, és una col·lecció iniciada a finals de la dècada dels setanta del segle XX, reunint mes de 2000 peces, la majoria de vidre de fabricació catalana exposada amb diferents ambients.

 Aquesta col·lecció deixà constància de la qualitat tècnica que tenien els vidriers catalans dintre de les arts decoratives industrials de Catalunya. Dintre de la història de la cultura artística i educativa podem veure la evolució constant de un poble, on la industria del vidre amb una personalitat pròpia, ja el segles IX i X en que nasqueren les nostres pròpies industries junt amb els inicis del nostre país i la nostra cultura, agafant el relleu de la cultura cordovesa i passant a ser el bressol cultural de l'Europa moderna.

Ja els segles XIV, XV, XVI i XVII els nostres mestres vidriers eren els més apreciats, tan a la península com a Europa, superant en molts aspectes els vidriers venecians. El vidre català era conegut amb la marca de: vidre de Barcelona. la majoria de tallers o forns catalans estaven agremiats al gremi de Barcelona.

 Els mestres vidriers catalans mol creatius, innovadors i amb una personalitat pròpia , eren els primers en aplicar els detalls decoratius de la moda del moment amb la variació constant de les seves formes , oferint en cada moment els seus canvis de disseny decoratiu, estètic i pràctic, demostrant això l'evolució constant de la nostra cultura i la capacitat creativa autòctona, adoptant diferents influències artístiques dins de les arts decoratives, on la industria del vidre catalana destacava amb una forta personalitat pròpia.

 La industria vidriera catalana era la industria amb mes diversitat de dissenys i formes del món en els seus objectes, amb unes creacions autòctones pròpies sense igual . setrills, gerros, fruiteres, càntirs,

almorratxes, porrons, piquetes, salers, vinagreres, canadelles, tirallets, pipes per malalts, joguines, joells, articles de broma i d'engany etc. com també la majoria dels objectes que es fabricaven generalment ja en l'època antiga, ampolles, vasos, copes, plats, joiells, etc.

Durant la majoria d'anys, que Catalunya va gaudir d'autonomia pròpia. La seva industria vidriera va ser una de les més preponderants del mon. Ja des de finals del segle IX, fins a mitjans del segle XVII, que la guerra dels segadors paralitzà el país i les seves industries, però amb la recuperació econòmica del principat a finals del segle XVII, feu la ultima revifalla, la que Josep Gudiol i Ricard anomenaria la darrera florida del vidre català que amb la derrota de l'any 1714, representà una davallada molt important per les industries catalanes i mes concretament per la del vidre.

Després de la guerra de Successió, en que molts artesans perderen la vida en defensa de la ciutat, i amb les posteriors represàlies de Felip V i el decret de Nova Planta l'any 1716, abolint pràcticament la identitat catalana i amb l'obertura de les reials fàbriques el 1927, protegides per el rei, amb l'objectiu de reduir les exportacions estrangeres, fomenta'n i protegint les industries reials sota el seu patrocini, que amb la producció i irrupció al mercat dels seus productes, que seran distribuïts per tota la península. L'impacta és deixarà sentir sobre les manufactures artístiques locals catalanes en aquest segle XVIII, representant pràcticament la fi, de la que fou juntament amb la veneciana, la industria artística del vidre més important d'Europa i del món.